El carter sempre truca dues vegades

Tots sabem què es pot esperar quan un rep una notificació de Correus a casa provinent d’un organisme oficial: res de bo. De manera que el primer impuls és no recollir-la. Molt sovint, però, aquest fet ve a ser quan com un nen petit es tapa la cara i diu “no hi sóc!”. La realitat és implacable, com els procediments administratius, i aquests segueixen endavant, amb o sense la nostra voluntat. Però altres vegades pot passar simplement que la notificació no es pugui fer perquè, per algun motiu involuntari, l’Administració no dóna amb la nostra adreça correcta. Sigui com sigui, la màquina del poder públic segueix endavant inexorablement. Les multes han de ser cobrades, els impostos han de ser ingressats, les resolucions administratives i judicials han de ser formalment posades de manifest als interessats, etc. Sense publicació, cap acte de l’Administració pot desplegar efectes.

En els casos en què no es pot notificar fefaentment un ciutadà, l’ordenament jurídic preveu la publicació al Diari Oficial corresponent. En el cas de Catalunya aquest diari és el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, més conegut com a DOGC. És la nostra versió del BOE espanyol i que va néixer l’any 1931 amb el restabliment de la Generalitat. El BOE, en canvi, va néixer del bàndol franquista durant la Guerra Civil espanyola tot i que després va ser l’hereu de la Gaceta de Madrid que era on es publicaven a Espanya des del segle XVI totes les disposicions oficials.

Doncs bé, seguint la tendència recentralitzadora del Govern del PP, des de l’1 de juny d’enguany, i gràcies a la Llei 15/2014, de racionalització del sector públic, totes aquestes notificacions oficials s’hauran de fer, per a què siguin vàlides, en el Boletín Oficial del Estado. El DOGC queda, a ulls de l’Estat, com a una manifestació folklòrica regional més. Curiosament, aquesta mateixa llei de “racionalització” és la que assigna avantatges fiscals a l’organisme “Obras pías de los Santos lugares”, que viu del pressupost públic. El concepte de racionalitat passa per fomentar les restes de les creuades en Terra Santa al mateix temps que es lliga curt la Generalitat de Catalunya. Res no ha canviat a Espanya en els darrers 500 anys.

Els que encara esperen que aquest país pugui guanyar quotes d’autogovern de la mà de l’Estat, ja saben el que els espera. Si la Generalitat no té ja la capacitat de fer complir un simple acte administratiu sense el permís de l’Estat, què espereu de la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. Ser sobirà vol dir no haver de demanar permís.