La cabina.

He rebut una carta. Em fa il•lusió rebre cartes en paper perquè té un toc romàntic, antic, que ha caigut en desús, com les cabines de telèfons, els sms, la tdt, els dvd o les cassettes. Llàstima del remitent. La signa un tal senyor Gayo. No el conec de res. A sota del seu nom diu “Director de Gran Público y Empresas”. Atès que jo no sóc una empresa, suposo que entro en la categoria de “Gran Público”. La capçalera diu Movistar. Si a mi en consideren part del seu gran públic deu ser perquè són conscients que la seva activitat és tot un espectacle. M’estalviaré de qualificar quina mena d’espectacle fan. Jutgeu vosaltres mateixos.

El motiu de la missiva (escrita en el monolingüe estil habitual mesetari) és informar-me que, a partir del proper 5 de maig de 2015 canvien el preu del servei de Movistar Fusión que tenim contractat. On diuen “canviar” heu d’entendre apujar (això ja forma part de l’espectacle, podeu aplaudir). Em direu, quina novetat que apugin els preus. Ja. Es tracta d’una pujada de prop d’un 4%. Alguns pensareu que, home, tampoc no és tant. Però jo crec que en els temps que corren, és una barbaritat. A mi, per exemple, fa anys que no només no m’apugen el sou sinó que me’l baixen. A més, les altres companyies de teatre (les que fan espectacles de veritat) també facturen el 21% d’IVA però no es poden permetre aquestes pujades unilaterals tant alegres. Multipliqueu la pujada per la quantitat de “públic” que té aquesta empresa d’espectacles. Una burrada.

Efectivament, ja estem acostumats a les pujades de preus unilaterals d’aquestes grans empreses que abusen de la seva posició al mercat i maltracten el seu “públic” sistemàticament. Però aquest cop, crec, han anat massa lluny. Veureu: quan vaig contractar aquest servei amb Telefónica de España vaig acceptar les condicions perquè me les van oferir “per a tota la vida”. Estimulat per aquesta clàusula vaig convèncer a familiars que també la van contractar. El que no sabia és que Movistar s’estava referint a la vida d’un hàmster, que no passen dels tres anys. Això sí, tenen el cinisme d’oferir en la seva carta que, en cas de no acceptar les noves condicions podré exercir el meu dret a rescindir el contracte sense cap cost. Només faltaria! A veure, senyors de Movistar, jo no tinc cap interès en rescindir el contracte. Son vostès els que l’estan incomplint. Hi ha un principi bàsic del dret de contractes que diu “pacta sunt servanda”, és a dir, que s’ha de respectar allò pactat. Tota la vida vol dit tota la meva vida, no la del seu hàmster.

I és que aquesta companyia d’espectacles es pensa que ens pot tractar com a José Luís López Vàzquez en la pel•lícula d’Antonio Mercero i tenir-nos tancats en la seva cabina, a la seva disposició, i portar-nos d’un lloc a un altre sense donar explicacions. Els temps, afortunadament, han canviat, encara que un romàntic com el senyor Gayo no s’hagi adonat.

Advertisements

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s