Lost in translation

Si Pablo Iglesias i Podemos fossin realment tant revolucionaris com ens volen vendre, cabria esperar que, a Catalunya, apostessin per la independència. Altrament, costa d’entendre que es pugui subvertir l’orde de les coses mentre la Generalitat es limiti a gestionar una espoliada comunitat autònoma dins l’estat espanyol.
Per tant, és difícil d’entendre que algú que vol trencar el sistema renunciï a comptar amb els instruments propis d’un Estat. Aquest sense sentit del programa de Podemos apareix quan el traduïm al català: és com si volguessin fer una traducció literal d’una frase feta. La realitat és que Podemos no vol la independència de Catalunya. Si més no això és el que el seu líder, Pablo Iglesias, ha dit en reiterades ocasions. Diu que si volem decidir el nostre futur com a catalans només ho podem fer votant conjuntament amb tots els espanyols. És a dir, el mateix discurs que Rubalcaba abans, o Rajoy, Pedro Sánchez o Albert Rivera, ara. Com és possible, us preguntareu? La resposta la trobareu en el mateix programa electora de Podemos. Per tal de dur a terme les seves polítiques del “sí se puede” és imprescindible comptar amb l’espoli fiscal de 16.000 milions nets que cada any s’emporta l’estat espanyol. Per això la independència “no se puede”. És més, un increment de la despesa pública de l’Estat espanyol, com pretén Podemos, es traduirà, indefectiblement, en un augment del dèficit fiscal català, per la qual cosa, no només no serà possible la independència amb Podemos sinó res que s’assembli a un concert econòmic. Amb això l’unionisme és transversal. Ja ho va avançar Josep Pla quan ens va dir que el que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres.

A Catalunya, entretant, i a pocs dies del 27S, anem perdent el temps discutint sobre llistes electorals. Aquest és un debat que només interessa als partits, no a la gent. Per poder decidir el vot entre el sí o el no, representa que hores d’ara hauríem d’estar parlant de què passarà amb les pensions, què passarà amb els funcionaris a Catalunya, què passarà amb els serveis socials, l’educació, la sanitat, el comerç internacional, etc. Caldrà parlar del futur que ens espera en una Catalunya independent i de quin escenari podem esperar si seguim dins de l’estat espanyol. No només cal explicar com seran tots aquests aspectes en una Catalunya independent, que, òbviament seran millors que dins d’una economia espanyola camí del col·lapse (i de l’spainexit, si em permeteu el neologisme), sinó que cal explicar i debatre sobre la transició cap al nou estat català. Trobo a faltar, a aquestes alçades, debats monogràfics als mitjans catalans. Això ajudaria a definir-se molts dels que estan en la frontera de la indecisió i que veuen en Podemos el miratge d’un canvi de paradigma que, en realitat, només pot oferir la construcció d’un estat independent.
Perquè l’únic procés constituent de veritat és el procés de la independència. Dins d’una comunitat autònoma, ja sabem el pa que s’hi dóna. És per això que la traducció al català de Podemos resulta tant impostada. A Catalunya ja tenim formacions polítiques que aposten per propostes socials revolucionàries i que no tenim necessitar de traduir.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s