Tots els homes del President

Ja fa un temps vaig escriure un article titulat “Tigres i lleons” en que, recordant la cançó de Torrebruno, feia referència a que l’eix sobiranista faria que moltes entitats s’haguessin de decantar a favor de ser “tigres” o “lleons”. És a dir, si estan a favor de la independència o per continuar a Espanya. Ara, li ha tocat el torn a Unió Democràtica de Catalunya com fa uns mesos li va tocar també al PSC.

En el cas del partit democristià, i tal com s’ha presentat el full de ruta, el plantejament ha estat erroni. El que cal preguntar-se no és si són o no independentistes, sinó si estan d’acord a que els catalans decidim en un referèndum si volem seguir o no dins l’Estat espanyol. Aquest mateix plantejament, entre independència sí o no, és el que ha allunyat també a ICV del “procés”. No és el mateix comprometre’s amb la independència que amb la democràcia i el dret a votar. És evident que al voltant de la idea de votar, del dret a decidir en un referèndum d’autodeterminació, es poden sumar moltes més sensibilitats i molts més partits i organitzacions que no pas al voltant d’un dels possibles resultats d’aquest referèndum, com és la independència. Tot i així, ha quedat acreditat que a dins d’UDC la majoria de la militància aposta per la independència (tots els que van votar no a la seva consulta interna i molts, amb matisos, dels que van votar sí). Ara, en un procés intern, hauran de decidir què faran els no independentistes d’aquest partit.

El que aglutina, el que suma, el que uneix a la majoria dels ciutadans d’aquest país, és el dret a votar. I, un cop posats d’acord en la necessitat de votar, exercir aquest dret fixant una data en el calendari i debatre (ara sí) sobre si votar sí o votar no. A aquestes alçades, i a tres mesos del 27S, hauríem d’estar parlant dels pros i dels contres d’una i altra opció. Afrontarem el 27S com a un mandat que haurem de donar als partits polítics per a que actuïn en un sentit o altre. En cas de guanyar les llistes que aposten per la independència, el primer que hauran de fer és convocar un referèndum d’autodeterminació en el termini més breu possible i, aquest cop, sense fer cas de les intromissions de l’aparell del l’estat espanyol. Serà en la celebració d’aquest referèndum on trobarem el punt de confluència entre els partidaris del sí i del no. I, en cas de sortir el sí, obtindríem les definitives credencials internacionals dels nou Estat, i si sortís que no, ja ens dirà el Duran què haurem de fer.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s