Herbie.

Ferdinand Porsche va ser el creador de Volkswagen a finals dels anys 30 del segle XX. Respon al disseny d’un vehicle de mecànica senzilla que incorpora els famosos motors boxer que propulsen els clàssics escarabats i que, en la seva evolució, encara porten els actuals Porsche. Aquest projecte de vehicle (batejat aleshores com a KdF-Wagen) va ser adoptat per Hitler amb la idea de motoritzar el país a un preu assequible. Amb aquest motiu li van dir Volkswagen, o sigui, cotxe del poble. Amb l’arribada de la guerra, la fàbrica de Wolfburg a penes va fabricar uns poquets de Käfer (que és el sobrenom del mític Volkswagen a Alemanya) i de seguida es va passar a fabricar la seva versió militar: el kubelwagen. Al portar un motor que no necessitava aigua per refrigerar-se (aircooled) el permetia adaptar-se tant al front Siberià com al del Nord d’Àfrica.
Passada la guerra, la fàbrica de Wolfsburg va tornar a fabricar els clàssics escarabats i no ho va deixar de fer fins a finals dels anys setanta, tot i que es van continuar fabricant a Mèxic fins aquest mateix segle XXI. No cal dir que l’esperit del primer Volkswagen de Ferdinand Porsche es va anar perdent pel camí. L’essència de la seva mecànica només roman en els Porsche actuals que res tenen ja de vehicles del poble. Tampoc es pot dir que els Volkswagen tinguin preus populars però, el que és evident és que la seva mecànica, tracció davantera amb preponderància dels motors dièsel, en línia, refrigerats per aigua i situats en el capó davanter, estan a les antípodes de l’esperit Volkswagen inicial.
Arribats a aquest punt, no deixa de ser irònic que la trampa a gran escala dels motors dièsel trucats hagi aparegut en una marca com Volkswagen, símbol de l’esforç i de la tecnologia dels alemanys. Ja veieu, quan us parlin de la tecnologia alemanya, ja sabeu que us estaran parlant de trampes i enganys. Però, des del meu punt de vista, l’engany no es limita a un directiu trapella de la multinacional alemanya. Jo crec que altres marques deuen estar fent el mateix. No em crec que el Ministeri d’Indústria d’aquí (ni el d’Alemanya) no s’adonessin que els vehicles portaven un dispositiu per a alterar les dades de contaminació. No em crec que, el fabricant (en aquest cas, la Seat) no sabés què dimoni estava muntant als seus vehicles. No sé, ningú no es va preguntar a la Seat què dimoni era aquell aparell electrònic que els feien posar als vehicles dièsel? Tampoc no em crec que, si els vehicles contaminaven 40 vegades més del que teòricament deien, com és que, al passar la ITV, ningú no va sospitar res? Perquè us asseguro que a l’ITV et troben pegues per qualsevol xuminada.
Però, a banda de l’engany, o més ben dit frau, és evident que els vehicles dièsel són molt més contaminants que els gasolina. Crec que ja va sent hora, si no de prohibir-los, sí de limitar el seu ús en ciutats especialment contaminades com Barcelona. A més, convindria establir un impost addicional a aquest tipus de vehicles, sempre que no sigui per a un ús de transport de mercaderies. Els dièsel s’haurien de limitar als camions o als autocars. Per això jo mai n’he tingut. Encara tinc el meu antic Volkswagen escarabat aircooled.
(Publicat a l’ARA, 1.10.2015)

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s