In & out.

Pantaló curt, samarreta de tirants, bambes i bíceps. Aquest és l’uniform dels participants al Circuit Barcelona, que acostumen a anar en parella o doble parella, mai de tres en tres o en grups de cinc. Aquest esdeveniment gai ja és un clàssic de la nostra ciutat, com són el Construmat, el Mobile World Congress o el Sónar.

Al flux dens habitual de turistes i autocars del centre de Barcelona, cal afegir ara els múltiples autocars fletats per aquesta trobada que porten els participants als llocs més calents del Circuit. L’Eixample no dóna a l’abast. Hotels, bars, restaurants, perruqueries, botigues de moda, etc. llueixen les banderes gais indicant que són gaifriendly. I és que estem davant d’un veritable esdeveniment que l’any passat va aglutinar 71.000 persones i va fer amarrar al nostre port el prestigiós creuer gai nord-americà Atlantis Cruise amb 2.500 ànimes més amb ganes de festa. A més, es tracta d’un col•lectiu que, segons els experts, compta amb un poder adquisitiu un 25% superior a la mitjana. En total, es calcula que es deixen en despesa a la ciutat de l’ordre de 150 milions d’euros.

Són aquestes dades econòmiques les que expliquen més bé l’èxit del fenomen gai que no pas altres factors socials. Perquè, a veure, si ho pensem fredament, tot plegat no té ni cap ni peus. Que a unes determinades persones els agradin unes preferències sexuals no hauria de ser motiu per establir un grup social propi, amb perruqueries pròpies, gimnasos, floristeries, restaurants, etc. Per la mateixa regla de tres es podrien establir comerços específics per als que els agradi la postura del missioner, o les fel•lacions, o les relacions interracials, o les persones madures o els calbs, etc. No acabaríem mai. Absurd. Em direu que són un col•lectiu estigmatitzat i vulnerable. Francament, no ho crec. La prova és que cada any es fa aquest festival a casa nostra i destaca per la seva actitud cívica tant dels participants com dels ciutadans. El mateix barri de l’Eixample conviu tot l’any amb aquests mateixos locals sense cap mena de conflicte per raó del col•lectiu. Aleshores, per què aquest interès en mantenir el col•lectiu gai segregat? No seria molt més integrador no haver de fer “coses” només per homosexuals? Acceptaríem que es fes el mateix amb altres col•lectius? Us semblaria correcte locals només per a dones? O només per a homes? O només per a persones de determinada raça? No seria positiu ni acceptat socialment. En canvi, amb els gais no només s’incentiva sinó que es presenta la segregació com a normal. L’explicació la trobeu en el gran negoci que representa aquesta segmentació del mercat. Si algun dia els gais arriben a tenir tants fills com els heterosexuals, ja veureu com la seva renda disponible disminueix i, aleshores, ja no interessarà segmentar-los. Entre tant, que no pari la festa!
(Publicat a l’ARA,13.8.2015)

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s