Retorn al futur (segona part)

Quan Doc Emmet, acompanyat de Marty McFly programa en la consola del seu DeLorean la data per a viatgar al futur des dels seus anys 80’s, introdueix la data de 21 d’octubre de 2015. Per tant, ja estem oficialment en el futur. Si bé existeixen les càmeres de fotos digitals, en canvi, comprovem com els cotxes no volen i els monopatins encara tenen rodes.
Al nostre país tenim l’avantatge d’estar ja acostumats a les dates futuristes. Carod-Rovira, sense anar més lluny, va començar a parlar el 2007 que al 2014 seríem independents. Per un moment va semblar que no anava tant errat en les seves prediccions. Per la seva banda, Artur Mas, emulant a Doc Emmet, va introduir la data del 9 de novembre de 2014 a la consola del timó del seu vaixell. Posteriorment, vam passar a la del 27 de setembre de 2015. Però, després d’una i altra data, no hem vist els cotxes volar. Ja m’enteneu.
Aquesta setmana hem passat una nova data simbòlica: el 15 d’octubre. Coincidia l’aniversari de l’afusellament del President de la Generalitat, Lluís Companys, en mans del règim de Franco, amb la data de la declaració que el President de la Generalitat, Artur Mas, havia de fer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pels fets del 9-N 2015. Crec que està bé que tots els demòcrates li donessin suport i es manifestessin davant la seu del Tribunal. Però, dit això, i un cop ja ha passat, puc dir que des del meu punt de vista va ser un greu error que el President de la Generalitat anés a declarar al Tribunal. Després del 27S, i amb una victòria independentista, presentar-se davant un Tribunal espanyol per a declarar per uns actes polítics, és reconèixer que la sobirania, la legitimitat i l’autoritat, estan en mans dels poders de l’Estat espanyol i no pas en mans del poble de Catalunya. No hauria d’haver anat. Hauria d’haver dit que ell, davant de qui ha de respondre, és davant del Parlament de Catalunya. I, que les qüestions polítiques, no s’han de tractar als jutjats.

Les conseqüències processals de la incompareixença haguessin estat mínimes per a ell. En canvi, les conseqüències polítiques haurien estat enormes. Per a Espanya, per obligar-los a donar una resposta política. Una resposta que, d’haver estat desproporcionada, hagués estat incomprensible a ulls de qualsevol democràcia consolidada. Per a la comunitat internacional, perquè hagués donat la imatge d’haver-se pres seriosament el resultat del 27S. I per a la CUP, perquè, hores d’ara, tindria més complicat no donar suport a la seva investidura. En canvi, va optar per acatar. I jo em pregunto, si no és capaç de contrariar un tràmit tant petit com aquest, què farà amb la resta de lleis i decisions de l’Estat que anul·len l’autogovern de Catalunya? Però, el que és pitjor, com pensa declarar la independència, fet que comportaria contrariar tot l’ordenament jurídic espanyol de cop?
De vegades fa la impressió que tant a l’Artur Mas com a en Rajoy ja els va bé teatralitzar el desacord. Uns guanyen vots a Espanya i els altres a Catalunya. Win-win, que diria aquell. Espero equivocar-me. I espero que la data del 20 de desembre de 2015 no sigui una nova data de ficció en què ens prometin que (aquest cop sí) els cotxes volaran.
(Publicat a La Vanguardia, 19.10.2015)

Anuncis

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s