Segon origen.

Quan algú predica que el que cal ara és incomplir les lleis, ser insubmís a les lleis i resolucions dels tribunals de l’Estat espanyol, s’equivoca greument. Parlar en aquests termes, a banda d’una irresponsabilitat, és reconèixer explícitament que la legitimitat, l’autoritat i la sobirania estan en mans únicament de les institucions espanyoles.
Per aquest motiu no hem de deixar mai de dir que el que cal és complir amb les lleis i amb la legalitat vigent. En aquests moments no estem davant d’un debat d’insubmissió sinó davant de la legitimitat. El debat és qui té l’última paraula en determinar quina és la legalitat vigent. Catalunya és un subjecte polític i, per tant, pot exercir el dret a l’autodeterminació. Aquest fet ja no ho posa en dubte ni el mateix Ministre Margallo quan equipara la situació de Catalunya amb la d’una excolònia com Algèria, tal com va fer en l’entrevista televisada amb en Junqueras. De manera que el Parlament de Catalunya és dipositari de la sobirania del poble de Catalunya que pot decidir sobre el seu futur.

Els acèrrims unionistes ens venen a dir que de sobirania només n’hi ha una que és l’espanyola i que, per tant, correspon a tots els espanyols decidir sobre aquesta. Aquesta afirmació, a banda de ser delirant quan ens referim al dret a l’autodeterminació, és una interpretació esbiaixada del text constitucional. Quan la Constitució diu que la sobirania recau en el poble espanyol no està dient que tota la sobirania recau sobre tot el poble. En cas contrari, com seria possible que a Espanya hi hagués 17 Parlaments autonòmics que legislen sinó tinguessin una part d’aquesta sobirania? O es que els 17 Parlaments autonòmics es salten la Constitució? Per tant, la interpretació de la indivisibilitat de la sobirania és tan falsa com la idea de la indivisibilitat d’Espanya. Però no cal perdre energies en discutir aquest extrems perquè, al final, totes les interpretacions del que permet o no la Constitució estan en mans dels unionistes i del seu Tribunal Polític-Constitucional.

El nou Govern que es configuri ara a Catalunya no hauria de caure en la temptació d’incomplir les lleis de l’Estat (per exemple, la Llei Wert). El comportament insubmís només ens portaria a un esgotador i inútil sacrifici d’energies que no conduirien enlloc. Mentre estiguem sota el paraigües de la sobirania espanyola cal complir les lleis. Per tant, l’única forma de superar aquest atzucac és convocar un referèndum unilateral que, amb el seu resultat, ens permetria canviar de paradigma i que, les lleis que caldria obeir a partir d’aquell moment, serien únicament les que emanin del Parlament de Catalunya. Només hi ha una oportunitat per “saltar la tanca”. I aquest moment és amb la convocatòria d’un referèndum unilateral. És aquest l’únic moment d’incompliment de la legalitat espanyola. Un moment de transició que només es pot fer un cop. A partir d’aleshores, construirem de bell nou, un nou marc jurídic i institucional. Sempre complint les lleis.
(Publicat a La Vanguardia, 8.10.1015)

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s