Ser o no ser.

Ja ha passat un mes des del 27S i tot just s’acaba de constituir el Parlament de la 8a legislatura des de la Constitució espanyola de 1978. “Sin novedad en el frente”, deuen informar els del CNI a les seves oficines centrals. A l’entrevista del TN de TV3 a la Carme Forcadell, va respondre a la pregunta de si, com a Presidenta del Parlament, compliria el tràmit de l’entrevista amb el Rei d’Espanya, dient que “s’ha constituït un Parlament autonòmic”. Per tant, de moment, i en aparença, tot segueix igual. La moció presentada avui, dia 27 d’octubre, anuncia canvis a l’horitzó. Més enllà de veure com passem de les paraules als fets, falta, però, l’espinós tema de nomenar un President de la Generalitat.
La CUP, ja sabem, va dir abans, durant i després del 27S, per activa, per passiva, del dret i del revés, que no votarà a favor de la investidura d’Artur Mas. D’altra banda, des de les files de Junts pel Sí, es defensa el compromís electoral adquirit per la coalició de proposar com a President al número quatre de la llista que coincideix amb el nom d’Artur Mas. S’esgrimeix, sovint, que la llista de Junts pel Sí la van votar 1,6 milions de ciutadans mentre que la CUP va rebre uns 330.000 vots. Però jo crec que aquest argument és del tot erroni. Que jo recordi, la llista es deia Junts pel Sí, és a dir, junts per la independència. Es tractava (segons ens van dir) d’un plebiscit sobre la independència on la llista d’aquesta coalició substituïa la butlleta del sí en un teòric referèndum sobre la independència. De manera que, encara que el candidat hagués estat el mateix Floquet de Neu (en pau descansi), no hi havia alternativa que votar aquesta llista si el que es volia era donar un sí a la independència. Quan l’oposició unionista es volia carregar aquesta connotació plebiscitària del 27S deia que, en realitat, era la llista de Mas i tots corríem a desmentir una i altra vegada que fos la llista de Mas sinó la llista del sí. Aleshores, quin sentit té ara entestar-se en reconvertir aquests 1,6 milions de vots en vots a favor d’Artur Mas? Per què aquesta tossudesa en imposar els noms quan el que ha de prevaldre és la voluntat de la majoria? Per què hem de subordinar ara l’objectiu principal del 27S (el sí) per sobre de l’objectiu més que secundari, com és el qui?

Tot i així, les solucions (si realment es volen) passen, des del meu punt de vista per tres opcions. La primera és nomenar President de la Generalitat una persona de consens com podria ser la Neus Munté. Aquesta designaria com a Conseller en Cap l’Artur Mas que continuaria, així, amb les màximes funcions executives com a cap del Govern, tot i que no tindria les màximes funcions representatives del país. La segona, seria nomenar Artur Mas com a President de Catalunya (de la futura República) i deixar la Presidència de la Generalitat de Catalunya (com a òrgan autonòmic) en mans de la persona de consens. De manera que, Artur Mas continuaria amb les màximes funcions representatives del país deixant les funcions executives (de l’autonomia catalana) en mans del President de la Generalitat. La tercera solució està per anar a unes noves eleccions. I crec que aleshores podríem comprovar quants d’aquells 1,6 milions eren per fer Artur Mas president i quants eren pel sí a la independència. Realment ho volem comprovar?
(Publicat a La Vanguardia, 28.10.2015)

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s