Thelma i Louise.

Manquen nou setmanes i mitja per al 27S. Però, a diferència de la pel·lícula protagonitzada per Kim Basinger i Mickey Rourke, les relacions entre els seus protagonistes no són tant, diguem-ne, íntimes. En la parella CDC-ERC els republicans sempre han anat a remolc.

Recordem que, fins al trencament de la federació amb Unió, els pactes entre convergents i republicans venien marcats per la presència de Duran que, en paraules de la mateixa De Gispert, es dedicava a dinamitar el procés cap a la independència. Això explicaria per què CiU es va fer enrere a l’últim moment el 9N, substituint-lo per un autodescafeïnat procés participatiu, quan ja havien pactat amb Esquerra la fórmula per tirar-lo endavant malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional. Paradoxalment, i malgrat aquest incompliment del pacte, qui va sortir perjudicat del nou 9N va ser Junqueras i, en canvi, Mas va quedar com l’heroi.

Aprofitant aquest moment de debilitat, al desembre, Mas va aprofitar per fer una estocada definitiva al partit que li podia arrabassar la majoria, proposant públicament (i sense haver-ho parlat abans) allò de la llista única. Finalment, el 14 de gener, CiU i ERC van pactar les eleccions per al 27S en llistes separades però amb punts programàtics comuns. Les entitats, entre tant, mantindrien la neutralitat partidista. Esquerra, per la seva banda, es comprometia (un cop més) a donar suport als pressupostos i garantir l’estabilitat del Govern.

A finals de juny, inesperadament, Mas va decidir trencar novament el pacte quan va demanar a les entitats que elaboressin una proposta de llista conjunta. Òmnium va llençar la idea de llista civil (sense polítics) que, en principi, va ser acceptada per tothom. Però en un nou gir del guió, a la reunió al Palau de la Generalitat, Mas va dir que, o anava ell a la llista o no convocava el 27S, carregant, novament, la culpa a ERC. A tot això, la CUP va desaparèixer del mapa conscient que a cada estocada que CDC fa a Esquerra, ells recullen vots. Des d’aquesta perspectiva s’entenen millor les abraçades entre un neoliberal i un anticapitalista.

Que Junqueras acceptés ara la llista conjunta segurament era vist poc provable des de les files convergents que aspiraven esgotar la legislatura. És possible que aquesta hagi estat, finalment, l’elecció menys dolenta vist el panorama. La realitat és que a cada pacte amb Convergència, Esquerra perd uns quants llençols. Però també és cert que cada cop estem més a prop del final. I l’opció de Junqueras sempre ha estat clara: anar de la mà de Mas i no ser ell qui deixi de prémer l’accelerador com a Thelma i Louise. Junts fins el final.
(Publicat a La Vanguardia 24.7.2015)

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s