Ocho apellidos españoles

Estic esperant la tercera entrega d’aquesta abominable sèrie de pel·lícules. Com que dono per fet que no tindran “collongs” (com diria el president d’Extremadura, Jose Antonio Monago) de fer una versió titulada “Ocho apellidos extremeños”, o “Ocho apellidos riojanos”, o “Ocho apellidos melillenses”, imagino que posaran tota la carn a la graella per fer una definitiva “Ocho apellidos españoles”. L’única part positiva que veig d’aquests engendres fílmics (que farien avergonyir al mateix Mariano Ozores), és que assumeixen que tant Catalunya com el País Basc són realitats diferents d’Espanya.
Per la resta, aquestes pel·lícules demostren el baixíssim nivell que ostenta el cinema espanyol. Per casos com aquests està clar que l’IVA a aplicar hauria de rebaixar-se. Però no per promocionar la cultura (ja que aquesta pel·lícula no la promociona en cap cas) sinó perquè no es pot considerar un producte de luxe sinó, més aviat, un subproducte. Em direu que tenen molta audiència. Més al meu favor. En aquest país, malauradament, una alta audiència no va associada a una alta qualitat. Cal recordar quins són els programes televisius més vistos a Espanya? Però si això no fos suficient, el plantejament del títol de les pel·lícules, basat en una identitat social diferenciada en funció dels “cognoms”, o sigui, de l’origen, de l’ADN, destil·la un tuf racista-facistoide digne d’una societat que no ha digerit encara el franquisme. Un espectacle que es fonamenta en la diferenciació regional dels ciutadans segons cognoms, fa semblar entranyable una desfilada de “trajes típicos regionales” organitzada per la Secció Femenina de la Falange Española.
En la pel·lícula de “Ocho apellidos catalanes”, no surten cap dels vuit cognoms més freqüents a casa nostra. Sense anar més lluny, el meu cognom és el segon més típic a Catalunya per darrera de Garcia. I consti (encara que no tingui cap mena d’importància), que tant jo com els meus avantpassats Martinez som nascuts a Catalunya. I és que fa molts anys que els catalans ho tenim molt clar: som catalans tots els que treballem o vivim a Catalunya. I que allò important no és d’on venim sinó a on anem. N’hi ha qui creu que és molt més divertit fer una pel·lícula roïna on apareixen els catalans com a garrepes, antipàtics i sense sentit del humor (els andalusos, en canvi, sí que són de graciosos). I, així, quan els catalans critiquem la pel·lícula, ens sortiran amb un altre tòpic: no sabem riure’ns de nosaltres mateixos, sense saber que fa deu anys que tenim un programa anomenat Polònia impensable a Espanya.
Resto, doncs, a l’espera de veure aquesta fascinant pel·lícula dels vuit cognoms espanyols on apareguin els típics tòpics hispans: el cura pederasta, el torero orgullós, els veïns envejosos, els polítics corruptes (acompanyats dels empresaris mafiosos), els homes matxistes, el militars xenòfobs, o tot alhora, per posar uns exemples. Aleshores veuríem com apareixen alguns cognoms típics espanyols com ara Franco, Aznar, Sáenz de Santamaria, Bárcenas, Roldán, Rato, Naranjito o Borbón. A més podríem veure com tots aquests obliguen a ser espanyols per la força a altres personatges presumptament catalans, prohibint-los votar en referèndums alhora que els espolien fiscalment i els ofeguen financerament. Però recordeu que només es tractaria d’una pel·lícula d’humor espanyol. Ui sí! Quins riures m’agafen només de pensar-ho! (Déu meu, com trobo a faltar el Berlanga!)

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

1 thought on “Ocho apellidos españoles”

  1. Vagi per endavant que jo no he vist la pel·lícula, només he vist l’anterior dels cognoms bascs.

    Caram quan d’odi i ràbia en el post d’avui, sembla mentida que estiguis parlant d’una pel·lícula que a sobre es una comèdia, no es tracta de cap documental ni de cap espot polític. Efectivament, País Basc i Catalunya són els llocs més diferents a la resta d’Espanya que hi ha i em sembla molt bé tenir una realitat diferent a la resta d’Espanya. Els productors han vist que els tòpics agraden a la gent (dic en general, a tu està clar que no), per tan ho aprofiten per fer una pel·lícula on exploten tots aquests tòpics que es el que la gent vol, només volen això que la gent pagui per anar al cine, a fer calers, simplement, és el seu objectiu, i saben que la gent li agrada aquest tipus d’humor, doncs els hi fan la pel·lícula a mida. La gent que veu la pel·lícula no aprèn res de nou, ja són de sobre coneguts aquests tòpics, per això fan gràcia, perquè ja els tenen més que assumits.

    Correcte, amb el Polònia ens riem de nosaltres mateixos, amb això cap problema, si som nosaltres els que ens riem de nosaltres no passa res, però si ho fan servir els altres llavors si que no, llavors està malament, es veu que només nosaltres podem fer broma sobre Catalunya.

    Ja existeixen pel·lícules més recents que Berlanga que retraten la espanya més centralista, rància i casposa, per exemple Torrente, la primera i la única realment bona, Santiago Segura no va tenir por d’ensenyar un espanyol putero, matxista, xenòfob, fastigós, prepotent i vago, i també va ser un èxit de públic, especialment a Catalunya, a veure si resultarà que també ens agrada riure’ns dels tòpics espanyols.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s