Origen.

Tot va començar un dia 13. Han passat ja més de sis anys. Era al setembre, a Arenys de Munt. Ciutadans i l’advocacia de l’Estat es van abraonar jurídicament contra la decisió de l’Ajuntament de donar suport a l’organització d’una consulta sobre la independència. En un temps insòlitament rècord la justícia espanyola (quan volen ja espavilen, ja) va anul·lar l’acord del ple de l’ajuntament que aprovava la consulta. Al mateix temps, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya autoritzava una manifestació falangista a la mateixa població. No cal que us recordi que la consulta es va fer igualment, va ser un èxit rotund i no va haver cap incident. És més, i malgrat les prohibicions, el 13 de desembre les consultes es van repetir en una infinitat de pobles de Catalunya. I així, en diverses tongades, la majoria de poblacions de Catalunya s’hi van sumar fins que vam arribar a la consulta de Barcelona (on vaig participar activament com a promotor) el 10 d’abril de 2011. A partir del moviment ciutadà generat per aquestes consultes va néixer l’Assemblea Nacional de Catalunya, que va agafar el relleu de la lluita per celebrar un referèndum d’autodeterminació, però aquest cop, des de les institucions.

La pressió va passar, doncs, als partits polítics que van haver d’entomar el repte d’incorporar l’objectiu de portar a terme el referèndum sobre la independència. Així, vam arribar al 9N de 2014. Però, a diferència del que va passar a Arenys de Munt, aquest cop, el Govern va cedir a la pressió jurídica i va substituir el referèndum per un “procés participatiu”. Queda, doncs, el “coitus interruptus” de l’autodeterminació.

Per compensar l’absència de referèndum, ens van convocar a les urnes el 27 de setembre en unes eleccions, deien, plebiscitàries. La conseqüència de barrejar naps amb cols (és a dir, un sí o no a la independència amb programes electorals dels diferents partits) va donar com a resultat que la candidatura de Junts pel Sí no va arribar a la majoria absoluta. L’objectiu principal d’aquesta candidatura (com el seu nom indica) és materialitzar la independència. El nom del candidat (tot i que necessari) era secundari. Per això anava de número quatre a la llista.

A l’hora d’investir el President és necessari obtenir un suport majoritari al Parlament. En aquest punt, Junts pel sí té la sort de comptar amb un altre partit que també té en el seu programa com a prioritat la independència. Paradoxalment, la candidatura Junts pel Sí sembla donar ara més importància al nom del candidat que no pas a l’objectiu pel qual es va presentar. Demanen a la CUP una adhesió al candidat quan aquest partit no només no formava part d’aquesta coalició sinó que tenia com a compromís electoral no investir Artur Mas. Francament, no ho entenc. Si la prioritat número 1 és investir Mas com a president es poden buscar altres alternatives a la CUP però aleshores els sacrificis seran encara més grans. I si l’objectiu prioritari és la independència, crec que poden comptar amb la CUP per assolir-lo. Em fa l’efecte que qui s’enfada amb la CUP, en realitat, s’està enfadant amb Junts pel Sí per no haver assolit la majoria absoluta.

El capità del vaixell no ha estat capaç, al llarg d’aquest temps, de portar la nau cap a l’Ítaca promesa i, en canvi, anem cap a l’escullera. No entraré a valorar si és per manca de perícia, per intencionalitat o degut al mal temps. Em limito a constatar la realitat. Per sortir de l’atzucac només hi ha una via: tornar a recuperar el Nord. Consisteix en recuperar el punt de consens entre la majoria de ciutadans d’aquest país. La idea d’un referèndum d’autodeterminació uneix al 80 per cent dels catalans. Per tant, com ja es va fer a Arenys de Munt, l’objectiu passa per fer un referèndum d’autodeterminació unilateral. És l’única via pel reconeixement de la nova realitat (legal i legítima) catalana. El nou govern s’ha de comprometre, des del primer moment, a convocar al més aviat possible aquest referèndum unilateral. No hi ha un altre camí. No hi ha una altra forma de canviar la legalitat (i la legitimitat) vigent.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

1 thought on “Origen.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s