Esquerra Republicana de Catalunya

Després de molts mesos de pressió mediàtica, ERC va renunciar a presentar-se sota les seves sigles a les eleccions del 27S per presentar-se en coalició amb CDC i amb la participació d’entitats com l’ANC i Òmnium Cultural en la tant reivindicada llista única sota el nom de “Junts pel Sí”. L’objectiu era, segons el programa electoral de la coalició, “guanyar les eleccions plebiscitàries del 27S”. En el fons, molts sabíem que la fórmula triada no era la que maximitzava vots a favor del sí, però ara de res serveix lamentar-se. Tot i així el resultat va ser clar. Els vots favorables a la independència (Junts pel Sí i la CUP) van sumar el 47,8 per cent, mentre que els clarament contraris (C’s, PP i PSC) van sumar el 39,11 per cent. La resta, un 12,57 per cent, s’han de comptabilitzar com a abstencions ja que no van apostar ni pel sí ni pel no.
Sigui com sigui, ens trobem ara davant una peculiar legislatura on el mandat no és governar una comunitat autònoma durant quatre anys sinó construir un Estat en 18 mesos. La majoria absoluta al Parlament que conformen els 72 diputats independentistes tenen el mandat democràtic suficient per la construcció d’un nou Estat, tal com demanava la coalició del sí. A tot això, ja han passat tres mesos des del nomenament de Puigdemont i en queden, per tant, 15 mesos per comprovar si la fórmula de la coalició “Junts pel sí” assoleix el compromís electoral.
A la dificultat de l’objectiu de construir un nou Estat cal afegir els riscos de diluir les sigles del partit dins d’una coalició. Amb aquesta sembla que la ideologia, el model de societat a què aspira (legítimament) un partit, quedin en segon pla. I dic sembla perquè, a la pràctica, aquest Govern, com tots, ha de prendre decisions que comporten aplicar una ideologia. Què fem amb el peatge de la C32? Què fem amb BcnWorld? Quina política fiscal apliquem “entre tant”? Hem de continuar subvencionant escoles que segreguen per sexe? I tantes i tantes preguntes sobre cadascuna de les polítiques sectorials que només troben resposta des d’una ferma posició ideològica. Arribats a aquest punt és oportú preguntar-se: on han quedat les sigles d’Esquerra Republicana de Catalunya?
En la meva opinió ha arribat el moment de reivindicar (amb orgull) els valors del partit republicà catalanista i d’esquerres, de mostrar els valors amb què ERC aspira a governar la societat des d’una visió republicana i que des de dins d’una heterogènia coalició difícilment es poden fer visibles. Cal posar en primer pla els valors de la llibertat i de la responsabilitat que comporta el seu exercici. Cal emfatitzar el valor republicà de la igualtat (allunyat d’igualitarismes) que ajudi a construir una societat més justa, més social, on s’ofereixi igualtat d’oportunitats a tots els ciutadans i que, al mateix temps, treballi per a la integració social. Tot això sota els valors republicans de la fraternitat i el civisme. En aquest breu text se’m fa molt difícil poder aprofundir en tots aquests conceptes. La inclusió d’ERC en un govern de diversitat ideològica comporta també dificultats en les accions de govern ja que no els permet aprofundir ni implementar ni comunicar el model de societat sota aquests valors genuïnament republicans.
Com va dir un cop Oriol Junqueras, no podem deixar la bandera de la justícia social en mans dels que no defensen la sobirania de Catalunya. I crec que ara mateix estem en risc que això pugui succeir. No perdem de vista que el que donava sentit a sacrificar les sigles del partit, i amb elles els valors republicans i d’esquerres, era justament la necessitat d’exercir plenament la sobirania, ja que això ens hauria de permetre construir una República Catalana inspirada en aquests valors, seguint l’estela de la socialdemocràcia europea. En la mesura que aquesta etapa de 18 mesos s’esgota, deixa de tenir sentit amagar la identitat del partit. Per tant, i per aconseguir sumar majors suports socials a la construcció de la República de Catalunya, és imprescindible recuperar de nou, amb força i orgull, les sigles d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s