Convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació

A continuació us transcric el text que, a partir de l’actual ordenament jurídic, jo imagino com podria ser la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació per part del Govern, òbviament vinculant:

“El 23 de gener de 2013 el Parlament de Catalunya amb la Resolució 5/X, va aprovar la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya. D’acord amb aquesta Resolució, el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà. Per tant, i tal com preveu el principi Setè d’aquesta, “S’utilitzaran tots els marcs legals existents per a fer efectiu l’enfortiment democràtic i l’exercici del dret a decidir.” En aquest sentit, el Parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s’han d’acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

L’article primer del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que va ser adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides mitjançant la Resolució 2200A (XXI), de 16 de desembre de 1966, disposa que “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.”

L’Estat espanyol, de la mà del seu cap d’Estat, Sa Majestat Joan Carles I, va aprovar i ratificar aquest Pacte “cuanto en él se dispone, como en virtud del presente lo apruebo y ratifico, prometiendo cumplirlo, observarlo y hacer que se cumpla y observe puntualmente en todas sus partes”. En aquests termes va ser publicat en el BOE número 103, de 30 d’abril de 1977.

D’acord amb l’article 96 de la Constitució espanyola, “Els tractats internacionals celebrats vàlidament formaran part de l’ordenament intern una vegada hagin estat publicats oficialment a Espanya.” Per tant, atès el mandat democràtic atorgat per les urnes el dia 27 de setembre de 2015, aquest Parlament a la vista de la normativa internacional esmentada que empara el dret a l’autodeterminació i de la Constitució espanyola que, mitjançant el seu article 96 l’ha incorporat en el seu ordenament jurídic intern, disposo

Article únic.
La convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya en data 23 d’abril de 2017 amb la següent pregunta:
Està vostè d’acord en que Catalunya esdevingui un Estat independent?

Signat: el MHP de la Generalitat de Catalunya”

La convocatòria d’un RUI seria perfectament possible dins l’actual ordenament jurídic redactat en aquests termes. Es tracta només d’aplicar la determinació política suficient per convertir-lo en real. De fet, la convocatòria és una declaració d’independència en tota regla, o més ben dit, és una declaració unilateral de sobirania (DUS) que no parteix de cap desobediència ni de cap il·legalitat. El resultat del referèndum, tant si fos a favor del sí com del no, hauria de ser respectat per tothom perquè un referèndum d’autodeterminació és l’expressió d’un llenguatge democràtic que no necessita traducció i que és acceptat immediatament per tota la comunitat internacional. El fet de fonamentar-lo jurídicament en un tractat internacional aprovat i ratificat per l’Estat espanyol el converteix automàticament en objecte de controvèrsia del dret internacional. I, en aquest terreny, perd força el Tribunal Constitucional.

Qui té por a la democràcia?

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s