Podemos?

L’article 35 de la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà de 1789 amb ocasió de la Revolució Francesa diu que “Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és, per al poble i per a cada una de les seves porcions, el més sagrat dels drets i el més indispensable dels deures”. Hom podria pensar que un partit com Podemos, nascut a l’ombra d’un moviment popular com el 15M, hauria de ser procliu a les formes de la insurrecció. Però, a l’hora de la veritat, sembla que els fa mandra aixecar-se del sofà. De fet, no sabem ni tan sols, si el partit de Pablo Iglesias està a favor de canviar la forma d’Estat de Monarquia a República, a diferència dels revolucionaris francesos del segle XVIII que ho tenien claríssim. Si aleshores els insurgents van portar el monarca davant la guillotina, tres segles després es limiten a regalar-li la sèrie Joc de Trons en DVD.

Pel que fa a la seva relació amb Catalunya, molt s’ha dit de les semblances entre un espanyol d’esquerres i un de dretes, com deia en Josep Pla, passant del català en la intimitat de l’Aznar al “apoyaré” del Zapatero o pel referèndum de l’Iglesias. Ara ja sabem que per Podemos el referèndum mai serà una línia vermella per pactar amb el PSOE. Per tant, el referèndum d’autodeterminació en mans dels espanyols quedarà “cepillado y bien cepillado” com l’Estatut aprovat pel Parlament en mans de l’Alfonso Guerra. I és que les mesures més repressores, més retalladores i més antisocials només poden portar-se a terme per partits (presumptament) d’esquerres perquè si ho fes la dreta hi hauria perill d’una insurrecció incontrolada de veritat. De manera que han de ser els que porten la bandera de la revolució, com Podemos, els que s’encarreguin d’avortar processos encaminats a revertir l’ordre de les coses. És per això que Podemos va agafar també la bandera del referèndum a Catalunya per assegurar-se que aquest no se celebrarà mai.
A la vista que totes les propostes de Podemos (inclosa la del referèndum) passen per demanar permís al PSOE (o, inclús, al PP quan es tracta de reformar la Constitució) demano que canviïn el nom del partit. Res, un canvi petit consistent en afegir un signe d’interrogació al final: Podemos? Així ens quedaria a tots clar que el que proposen és demanar permís. Em recorden al gran Gila quan, disfressat de soldat a la trinxera, trucava per telèfon i deia: “-Está el enemigo? – Que se ponga!”. En això es veu que consisteixen les revolucions “lights” al segle XXI.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s