Una diada de tots

Quan l’ANC va anunciar els lemes de la manifestació per la diada d’enguany no m’ho podia creure. Per a mi estava clar que, amb un Parlament amb majoria independentista i, per tant, a un pas de la independència, el lema havia de girar al voltant del dret a l’autodeterminació. La negació d’aquest dret és la principal pedra a la sabata de l’Estat espanyol perquè la seva invocació interpel·la directament la comunitat internacional que sí el reconeix.

D’altra banda, el fet de reclamar un dret democràtic que es resol davant una urna és, justament, el que uneix més el catalans, concretament el 80 per cent de la població que està a favor de votar. Per tant, una convocatòria a la diada orientada a exigir el dret a vot per a decidir el nostre futur conjuntament, no podria fer més que eixamplar i aglutinar tots el demòcrates. Incomprensiblement, l’ANC ha bandejat els que, sense estar explícitament a favor de la independència, són demòcrates i estan a favor del dret a l’autodeterminació. Greu error si es pretén eixamplar suports.

D’altra banda, i ja en clau política del full de ruta, crec que el referèndum a l’autodeterminació és la via més democràtica i comprensible per a poder proclamar la independència. Els “processos participatius”, les “eleccions plebiscitàries” i altres invents del TBO no serveixen per a un reconeixement internacional (a les proves em remeto) ni per a implicar tota la població. El país, com la diada, és de tots. I només construirem la nova república catalana entre tots els demòcrates, hagin votat “sí”, hagin votat “no” o s’hagin abstingut. Per cert, em fa molta ràbia que, des de sectors unionistes com també des de sectors independentistes diguin que els que no votin en un referèndum d’autodeterminació seran els del “no”. A veure si ho entenem, els que no voten, simplement s’abstenen. No són ni del “sí” ni del “no”. I això és així aquí i en la República Popular de la Xina (si és que algun dia arriben a votar).

Afortunadament l’ANC ha començat a matisar una mica la seva reivindicació de la diada donant cabuda a la reivindicació del referèndum d’autodeterminació. Massa tard, em temo, i massa difús el missatge. Hem perdut l’oportunitat de demostrar al món que darrera una pancarta que reclama el dret a l’autodeterminació hi ha tot un poble que, de bracet, reclama cívicament i democràtica poder votar.

Després d’això, difícilment el govern espanyol podria frenar la convocatòria unilateral del referèndum. Tothom entendria llavors que la unilateralitat no és l’opció de l’independentisme sinó la d’un Estat que desapareix de la negociació per incompareixença. La unilateralitat no l’hem triada pas nosaltres, sinó ells.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s