Socimis, les noves SICAVs?

Quan parlem de SICAVs tothom ho associa a unes entitats legals dissenyades per a eludir el pagament d’impostos. Es tracta d’unes societats que han de tenir un mínim de 2,5 milions d’euros de capital repartits entre un mínim de 100 accionistes. El que sol passar és que hi ha un únic accionista majoritari i els coneguts en l’argot com a 99 mariachis que l’acompanyen com a homes de palla. Aquestes societats de mera tinença d’accions tenen la peculiaritat que únicament paguen l’1% en l’impost de societats, d’aquí les crítiques rebudes com a mecanisme per a eludir el pagament d’impostos per part de les grans fortunes.

A Espanya, segons la CNMV hi ha al voltant de 3.000 empreses registrades com a aquest tipus de societats d’inversió que gestionen més de 32.000 milions d’euros. Però, davant la pressió popular per a què s’acabi amb els privilegis fiscals de les SICAVs algunes ja han començat a moure fitxa i estan emigrant a altres climes no tan càlids, com ara Luxemburg, on sempre són benvinguts els capitals amb al·lèrgia als impostos.

Ara però, s’està produint un nou fenomen encara no tant popular com les SICAVs. Són les conegudes com a Socimis, és a dir, societats anònimes cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari. Sempre han d’estar inventant noms estranys per a què ens costi retenir-los i així la gent no en parli. I és què la gràcia de l’elusió fiscal (per a qui la practica) és que no se’n parli gaire. L’elusió i la transparència no són amigues. Aquestes Socimis són societats que inverteixen en immobles (el totxo, sempre el totxo!) que han de destinar en un 85% al mercat de lloguer. La gràcia és que no tributen al 25%, que és el tipus ordinari de l’impost de societats, ni al 10%, ni al 5% ni al 2% ni a l’1%. Exacte, tributen al 0%, és a dir, no paguen res per l’impost de societats. En això porten avantatge a les SICAVs. Però, a més, els dividends tributen, amb determinades condicions, al 19%. No està malament. I ara us preguntareu, com és que es va crear aquest règim? La justificació cara a la galeria era estimular el mercat de lloguer i atreure inversors internacionals. El totxo espanyol, no ho oblideu, tan ben valorat arreu del món! Què podria sortir malament, oi? Però direu que l’objectiu de dinamitzar el mercat de lloguer és prou lloable per tal de garantir un habitatge digne a tothom. Observem què ha passat. Les quatre primeres Socimis d’Espanya són: Merlin, dedicada fonamentalment al mercat d’oficines; Hispania, centrada en establiments hotelers; Lar Espanya, especialitzada en centres comercials i Axiarre, en oficines. Aquestes quatre empreses concentren mes de 14.000 milions en immobles. Ja veieu que el seu interès pels immobles residencials és força baix.

Crec que ja va sent hora de canviar l’eslògan del famós “Hacienda somos todos” pel més apropiat de “España, sin ir más lejos”, ja que aviat no caldrà anar a amagar-se a Panamà (que al final tot se sap i queda lleig) i amb una Socimi a Espanya ja fem. Tot legal, això sí. I garantit, ja que si la cosa va malament vindrà papà-Estat a pagar els deutes privats que facin falta, com sempre. Encara que després no quedi per pagar les pensions.

Anuncis

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s