Falciani

Vaig conèixer a Hervé Falciani just un any abans de la seva detenció. Va ser també a Madrid i també amb ocasió d’una jornada sobre paradisos fiscals en la que vam compartir taula rodona. És un tipus simpàtic, afable, amb un accent estranger que recorda al Hristo Stoikov. El seu posat, amb americana, camisa impol·lutament blanca perfectament planxada i el seu cabell pentinat a la Mario Conde, contrastaven amb l’aspecte informal que dúiem la resta: periodistes, activistes socials i podemites, ja m’enteneu. Aquest any, ell repetia participació en la jornada de celebració de la lluita contra els paradisos fiscals a Madrid (jo, aquest cop, a Barcelona). Sorprenentment, la policia el va detenir per ordre de la Fiscalia just abans de la conferència titulada “Cuando decir la verdad es heroico” organitzada pel la Plataforma per la Justicia Fiscal.

Recordem que gràcies a la coneguda com a “llista Falciani” es va posar en evidència una llarga llista de defraudadors a Europa. Només a l’Estat espanyol ha servit per a què l’AEAT recaptés quasi 300 milions d’euros que defraudadors espanyols amagaven al paradís fiscal suís a través del banc HSBC.

Aquest enginyer de sistemes ha estat posat en llibertat amb mesures cautelars com a resultes del procés d’extradició iniciat per Suïssa. Però recordem que a el país helvètic ja va ser jutjat i condemnat (en absència) al 2013, de manera que un nou processament pels mateixos fetes contravindria greument principis judicials. D’altra banda, resulta ben estrany que ara el detinguin quan l’ordre de detenció dictada per Suïssa és de 3 de maig de 2017. Això ha fet aixecar les sospites que es pogués utilitzar com a moneda de canvi (ironia d’expressió) amb les autoritats suïsses a canvi de Gabriel i Rovira. Costa d’entendre que una persona que no només no s’ha amagat mai, amb domicili conegut a Espanya, amb presència freqüent a actes públics, estret col·laborador de les autoritats espanyoles, fos considerat ara per la policia com a un “fugitiu”. I més quan la mateixa Audiència Nacional al 2013, a petició de la Fiscalia, no va acceptar l’extradició de Falciani a Suïssa.

Aquest episodi posa de manifest diversos problemes molt preocupants del nostre sistema. El primer, és la sospita de la manca de separació de poders on els criteris judicials queden sotmesos als interessos polítics. El segon, és la inseguretat jurídica. Quina confiança podem tenir davant de canvis de criteri feblement justificats de les autoritats públiques? Quina confiança es pot tenir en un Estat que deixa a l’estacada a un valuosíssim col·laborador que ha permès recuperar 300 milions d’euros a l’erari públic? I aquí arribem al tema més preocupant de tots. Com tracta el poder polític als delators (whistleblowers en la seva expressió en anglès)? A Espanya, com a la majoria de països de la Unió Europea, sembla no preocupar massa protegir a qui denunciï irregularitats, ja sigui a defraudadors fiscals o a corruptes. Al contrari. Si es crea incertesa al denunciant això farà desanimar a futurs denunciants i els poderosos continuaran fent i desfent impunement. Una societat que de veritat volgués evitar el frau i la corrupció faria tot el possible per protegir jurídicament (i fins i tot premiar) al denunciant.

Tots hem vist com des de la “llista Falciani”, seguit de Wikileaks, Luxleaks o els Panama Papers, han servit per treure a la llum grans defraudadors. Però no només això, també ha fet augmentar la consciència social de la magnitud de la tragèdia del frau, i així s’ha provocat que les autoritats comencessin a canviar legislacions per lluitar contra aquest frau, no sense la pressió dels grans lobbies econòmics que saben com influenciar en els polítics de la dreta (i molts dels que es fan dir d’esquerres) per a què aquestes legislacions no passin de declaracions d’intencions sense impacte en l’economia (la seva economia) real. Així ho vam veure amb el resultat de la Comissió Pana al Parlament Europeu.

En definitiva, un aspecte crític per lluitar contra el frau és saber protegir eficaçment els delators. Per això jo també demano #FreeFalciani.

Anuncis

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s