LA LLENGUA DE L’ADMINISTRACIÓ

LA LLENGUA DE L’ADMINISTRACIÓ

 

En qualsevol pais civilitzat, la llegua de l’administració pública és la llengua oficial del territori. Sembla obvi. La cosa es complica quan, a la prèctica, en un mateix territori es parlen més llengues a banda de les oficials. I la cosa es pot complicar encara més quan les llengues oficials són més d’una. Un exemple extrem el trobem a les institucions de les Comunitats Europees on hi conviuen un eixam de traductors.

Malauradament, entre aquestes llengues oficials a Europa no es troba el català. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el seu article 6 ens diu que “La Generalitat i l’Estat han d’empendre les accions necessàries per al reconeixement oficial del català a la Unió Europea”. Començo a sospitar que ningú es pren seriosament les disposicions de l’Estatut. Evidentment, no podem esperar que les institucions de la Unió Europea tinguin la iniciativa en el reconeixement del català a Europa. Ha de ser el propi Estat el que hauria de defensar l’oficialitat de la seva llengua oficial. Sembla prou evident que l’Estat espanyol no defensa amb la suficient vehemència una de les seves llengues oficials com és el català. I crec que no ho fa perquè o bé no es creu que sigui una llengua suficientment oficial, o bé perquè no la considera suficientment seva, o ambdúes coses. Només cal observar el tractament que rep el català en l’Administarció espanyola. Algú ha provat de fer els tràmits davant de l’administarció de l’Estat únicament en català?

Us convido a repassar un altre article del nostre desaprofitat Estatut. És l’article 33.4 que diu “l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengues oficials”. I jo em pregunto, és possible presentar-se a unes oposicions per a funcionari de l’administració de l’Estat fent els examens únicament en català? Crec que això no és possible. I si algú ho aconseguís, dubto que l’aprovessin. En canvi a Catalunya això no passa. A casa nostra, en una mostra de tolerància i respecte al bilingüisme exemplars, es permet que els opositors a funcionaris de la Generalitat de Catalunya facin l’oposició exclusivament en castellà, i l’aprovin. Però no només això: els processos selectius consistents en cursos a l’Escola d’Administració Pública s’imparteixen, en molts casos, en castellà. No sigui cas que algú es pensi que a Catalunya el castellà està perseguit.